Aquesta parròquia ja es troba documentada l'any 1098 en l'acta de consagració de Santa Maria de Guissona. Fou reconstruïda al s. XII sobre un temple més antic. El 1968, durant la restauració de l'església, es trobà sota l'altar un reliquiari policromat amb un pergamí de l'acta de consagració el 1180 pel bisbe d'Urgell Arnau de Peixens, juntament amb les relíquies de sant Ermengol, sant Llàtzer i d'altres sants.

Església en origen d'una sola nau (veure planta) coberta amb volta de canó, al s. XVIII s'hi feren reformes importants, la coberta es substituí per una volta de canó amb llunetes, també es construí el campanar.

Destaca la portada del mur de ponent, del s. XII, formada per tres arquivoltes que recolzen sobre columnes amb capitells, al centre hi ha un timpà llinda. Els capitells estan decorats amb motius vegetals, geomètrics i animals. La arquivolta exterior esta decorada amb motius fruitals, potser pomes o cireres. En el centre del timpà hi ha la figura de Crist dempeus envoltada per una màndorla subjectada per dos personatges. Tot el conjunt es força primitiu, al igual que d'altres esglésies disseminades al llarg del Sió.

Al petit cementiri contigu a l'absis de l'església es conserven sis esteles discoïdals, que es poden datar al segle XII, probablement encara es troben en el seu lloc originari.

En aquesta església s'hi ha trobat el nombre més gran de rellotges de sol primitius de tot Europa, vint exactament.